top of page
Search
  • Writer's pictureXavi

La meva història

La meva primera feina va ser de mosso de magatzem en una empresa tèxtil, aquí a Sabadell. Molta gent com jo va començar per aquí, des de baix de tot: muntant paquets, carregant camions, el que et tocava quan començaves. A partir d’aquí vaig veure que els que vivien millor de l’empresa eren els comercials, perquè viatjaven per tot arreu, anaven molt ben vestits i cobraven molt bé. I com que sempre he estat una persona molt social i m’agraden molt les relacions humanes, vaig decidir que jo també volia fer-me comercial.

Així doncs, al voltant de l’any 2001, jo treballava en una feina en què voltava per tot el món i estava molt ben pagat. Però havia de ser pare de bessons i no volia perdre’m el veure créixer els meus fills. Per tant, em vaig acomiadar, i em vaig posar com a autònom.

El tema de Jap Didactics va ser una casualitat. La meva idea, en un principi, era distribuir tèxtil que és al que m’he dedicat tota la vida. Però un dia  vam anar a veure un possible client que començava a fer coses per escoles (matalassos, proteccions...) i ens van proposar si li volíem distribuir. A partir d’aquí vam voltar per les escoles a repartir catàlegs. Vaig decidir obrir una branca el negoci que és el que fem ara amb Jap Didactics, i es va acabar convertint en la part principal del negoci, i ha estat un el meu suport econòmic durant molts d’anys. Cada cop vam anar a millor: fent més projectes, ampliant el catàleg…

El que més m’agrada de la meva feina són les relacions humanes, perquè tota la vida he estat un comercial. També m’ho passo molt bé quan vaig a alguna escola i veig com és el seu dia a dia, interactuo amb mestres i alumnes… Sempre hi ha algun infant que em ve encuriosit a preguntar-me què estic fent. M’ho passo molt bé, suposo que jo també soc petit, encara. Gaudeixo molt coneixent persones noves.

Però el que més m’agrada també és el fet de pensar que les proteccions que fem fan que els nanos  no es facin mal. Em fa sentir bé pensar que això ajuda.

Una de les coses que fa temps que estem fent i que m’agrada més és tot el projecte de plantar arbres. No sé si serveix d’alguna cosa, però és la petjada positiva que m’agradaria deixar per compensar tot el mal que fem al planeta. La idea va sorgir perquè jo sempre he tingut un sentiment molt ecologista. Un bon dia, vaig veure una promoció que feia una marca de cotxes que deien que volien reforestar un bosc. I vaig pensar, per què no puc fer-ho jo? Vaig contactar amb la gent de Bòsquia i ara ja fa 10 anys que ho fem, i estem plantant una mitjana de 60 arbres l’any.

El començar una empresa des de zero ha estat una experiència molt positiva i emocionant. A mi sempre m’ha agradat l’aventura, i de fet així és com va començar tot això: deixant una feina fixe amb un bon sou. M’agrada molt la incertesa de pensar que m’estic guanyant el sou dia a dia, que tot esforç compta. Quan la feina surt bé, que no és sempre, n’estic molt orgullós.

Si pogués donar-li un consell al Xavi que va començar fa vint anys seria que mantingués la calma, que de vegades soc massa impulsiu, i que hi ha moments de tot però que no s’acaba el món, que sempre es pot millorar.

Ara ja tinc 56 anys, i porto tota la vida treballant. Tot i que em noto més cansat, tinc més experiència i em segueix agradant molt el que faig. Cada etapa m’ha suposat una experiència vital i un aprenentatge que m’han ajudat molt a créixer com a professional i com a persona. El meu objectiu, ara que soc més gran, és treballar fins a poder-me jubilar un dia i tenir una vida tranquil·la — no sé si la tindré, perquè sempre he estat una persona molt neguitosa —. Però, mentrestant, vull seguir gaudint i fent el que m’agrada. Això és al que m’he dedicat tota la vida, i el que m’ha fet ser qui soc ara, i no ho canviaria per res del món. Tinc la sort d’haver-me pogut dedicar sempre al que m’ha agradat i he gaudit molt fent-ho.

Ara, mentre continuo el meu viatge professional, em recordo constantment la importància de mantenir la calma, aprendre de cada experiència i seguir gaudint del camí que he triat. Si una cosa m’ha ensenyat la meva experiència vital és que amb dedicació, resiliència i una visió clara, els somnis es fan realitat. I no puc estar més agraït a la vida, que m’ha ensenyat tot això.

1 view0 comments

Kommentit


bottom of page